Origen Osteopatia
L’osteopatia s’inicia de la mà del Dr. Andrew Taylor Still.
Una vida dedicada a la seva professió com a metge en un entorn envoltat de natura, li permet apreciar que la vida s’expressa de forma natural. Descobreix que existeix un potencial inherent de salut que permet a l’home l’autocuració.
El 22 de juny de 1.874 (EEUU) declara oficialment haber descobert l’osteopatia.
I el 1.892 fundà l’American School of Osteopathy a Kirksville.
La incorporació de treballs i estudis posteriors d’osteòpates rellevants com W.G. Sutherland, Little John, Rollin Becker, Viola Frymann entre d’altres, inclouen grans aportacions en el desenvolupament de l’osteopatia, en l’abordatge cranial, línies de força biomecàniques, abordatge bio-dinàmic i en pediatria.
Actualment la osteopatia és una disciplina sanitària reconeguda oficialment a la majoria d’estats Europeus així com d’altres països com Estats Units i Canadà.
Què és l'Osteopatia
L’osteopatia és una disciplina que acompanya la potencia inherent de salut per que s’expressi.
Utilitza com a mitjà les mans de l’osteòpata.
Està indicada per a totes les edats, adults, nens, nadons, embarassades.
El seu objectiu és restablir la mobilitat allà on l’organisme l’ha disminuït o restringit, ja que parteix del principi que la mobilitat és la vida i la vida és moviment.
El nostre organisme és inmers en una mobilitat innata, un bio-dinamisme funcional que implica la globalitat del nostre cos. Trobar l'equilibri on tots els sistemes funcionin és la finalitat de l’osteopatia.
La base és el respecte a l’inherent capacitat d’autoregulació, autocuració i homeostasia de l’organisme.
El principi terapèutic parteix de la relació entre estructura i funció. I la intrerelació entre els diferents sistemes múscul esquelètic, neurològic, hormonal, digestiu, circulatori i psico-social.
Fonaments osteopatia
El ser humà és una unitat
cos – emoció – ment – esperit
En aquest bio-dinamisme funcional que és la persona, cal tenir present l’expressió de salut en cadascuna de les quatre esferes.
El cos és capaç d’autoregular-se i mantenir la salut:
Disposem de forces innates i inherents, inseparables de l’essència de cada individu que ens permeten mantenir-nos en salut.
El tot del nostre organisme, així com cadascuna de les seves parts, treballen contínuament per mantenir-nos en equilibri intern-extern. Cal acompanyar aquests processos d’autoregulació per a una correcte expressió i funcionament dels mateixos.
Estructura i funció són recíprocament interdependents:
L’estructura corporal i les seves diferents funcions són l’expressió de la nostra forma. Estan per tant íntimament relacionades.
La funció de l’arteria és primordial:
L’arteria com a transportadora d’oxigen, nutrients, hormones, a les cèl.lules, fa que el seu correcte funcionament i fluïdesa circulatòria sigui imprescindible per a mantenir la vida.